Sóc tant incontinent que encara no fa ni un any d'aquest bloc (té encara no deu mesos, si no m'erro) i entre paraules meves, paraules d'altri, vídeos, imatges i altres facècies he arribat...ara mateix a l'apunt o entrada o post número 500 i no se m'ha acut res original per escriure... així doncs vaig començar escrivint això
El quadre, que aquest cop és de Magritte m'agrada molt perquè té molt a veure amb la filosofia, i també amb l'escriptura... algunes vegades veiem allò que encara no és...
I ara no sé si també pateixo d'impaciència...és el 499? o ja el 500? tant és un més o un menys...
Continuaré dubtant amb tú...et sembla?
ResponEliminaI jo també, crec que guardar sempre una part de dubte és mantenir la capacitat d'estar oberta al món i a les idees d'aprendre, dia rere dia.
ResponElimina"Si dubtem és que som..."
Mare meva!!! 500 posts!! :-))
ResponEliminaJo tinc ja dos anyets de blog i no he arribat ni al 300 jeje
Això és que tens moltes coses per dir, i això és bo!! :-)
Elvira, quina passada!!! Estic a punt d'arribar al 100 i em sembla que són molts :) Felicitats i també hem de felicitar-nos els que et llegim perquè he disfrutat molt amb els quadres i les paraules que hi afegeixes que són una delícia.Una abraçada!!!
ResponEliminaMoltes gràcies, suposo que sí que es una passada crec que m'hauré d'autoregular una mica ...de fet després d'uns primers mesos excessius...ara estic en uns 23 -25 posts per mes...gràcies per seguir dubtant amb mi...i llegint-me gràcies!
ResponEliminaMagritte supo darle al realismo un toque surreal... ¿¿¿Cómo se conjugan estos términos antitéticos???...
ResponEliminaEn Magritet está el ejemplo;
Saludos:
Aquileana :)
http://aquileana.wordpress.com/
ResponElimina;) :) ;)