Ara t'agenolles i em rets homenatge pillastre , més que pillastre, si ahir mateix a sang i foc em plantaves batalla i encara vas gosar plantejar una vaga just enmig de la contesa en ple camp de cols.....I tens molta sort xa...se m'ha oblidat....xa no sé què més ,que falten segles i segles perquè apareguin els diaris i la televisió perquè pot estar ben segur que sí ara hi fossin ,serien meus els titulars i els primers plans.....ah ah ah tota l'audiència meva! Si ara m'aclamen .....segles més tard seria foto de portada aquesta escena tan fantàstica que protagonitzem plegats ( encara que jo Baber el tigre sóc molt més fotogènic que tu). No juris endebades lleialtat que a la mà tinc l'espasa i en xatagai t'ho dic ben fort perquè tothom m'entengui.... de turques i d'otomanes n'estaran plens els bars i els salons xics dintre de segles i segles .....Accepto el teu vassallatge i el del teu gos que jau a la vora del riu, que no diguin que no m'assec a negociar.....amb l'espasa aprop i neta de sang ( m'he afanyat a fer-la rentar amb l'aigua de mil rius) ....I ara hauràs de venir amb mi i no em discutiràs mai més , m'obeiràs en tot i pertot tu i la teva gent. Que aquí ,perquè ho sàpiga tothom no sabem grec ....democràcia no sé pas què vol dir.
Un text molt ben cinjugat amb la imatge i molt actual!!!
ResponEliminaCrees un paisatge històric nou, Elvira. Un aiguabarreig que no pot passar desapercebut. Mostres enginy. Et felicito.
ResponEliminaQuin dinamisme i quin voler-ne més que es crea en el lector d'aquest text! I, a més, té un ritme intern molt ben aconseguit. Enhorabona!
ResponEliminaUna barreja molt ben aconseguida. A part de fer que ens ho passem bé els lectors i de ser un crítica social, amés amés, potser t'has quedat alleugerida i tot! :)
ResponEliminaJajajaja és MOLT BO!! :-)))
ResponEliminaHo has portat al teu terreny!!
Trobo que en treieu prou "suc" d'aquesta imatge que a mi, personalment, quan la vaig veure, em vaig quedar sense saber ni què dir :-))
Hahaha, per no estar gens inspirada, déu n'hi do quin text que t'ha sortit! Tot i tenir paraules dures, a mi m'ha fet gràcia! O tinc el riure ximple, o no sé, però llegeixo això de 'accepto el teu vassallatge i el del teu gos...', o 'sóc molt més fotogènic que tu', i se m'escapa la rialla!
ResponEliminaUna barreja molt ben trobada i aconseguida. Com el XeXu, el fragment que explica també m'ha fet riure!
ResponEliminaM'alegra de saber que temps enrerra també els pillastres eren al nostre pa de cada dia.
ResponEliminaMolt ben barrejat
Què deies...?
ResponEliminaVeig que la primavera t'ha trobat escrivint mentre arribava...
Un relat que jo sí que diria que un molt, però que molt bon relat i molt però que molt ben escrit! I amb l'afegit a l'estètica, amb un missatge crític molt entenedor!
Una abaraçada!
heheh... qué graciós! Tenia visió de futur aquest Baber el tigre... (Per cert, per què li diran "tigre"?)
ResponEliminaDéu n'hi do quin caràcter, no?? ;P
ResponEliminaMolt bo el teu escrit, Elvira. M'agrada molt! ;)
Molt bo, Elvira! M'ha agradat i se m'ha fet curt..He trobat genial com barreges aquest discurs entre el passat i el futur. M'ha encantat!!!
ResponEliminaBoníssim. Molt ben pensat.
ResponEliminaQuin caràcter aquest Baber,i quines ganes de repartir llenya. Un ego més gran que tot el seu llinatge. Si fos un personatge contemporani, i amb els mitjans actuals, seria terrorífic! ^_^
ResponEliminaQuedo astorada de com li pots treure suc a aquesta imatge tan "especialeta", m'ha agradat força!
ResponEliminaMoltes gràcies a tothom pels vostres comentaris!
ResponEliminaNo crec que Baber ni el xa tinguessin aquesta visió de futur, de fet no crec que tinguessin cap, la constant en aquells que es creuen por sobre de tothom és creure en la seva immortalitat.
ResponEliminaCoi! qualsevol li diu alguna cosa...
ResponEliminaBen trobat!
gràcies Josep B, Nets de Junh
ResponEliminaHola Elvira,
ResponEliminaEspero que ja et trobis millor. ja veus vaig enrera, i miro posts anteriors, em faltava el relat d'aquest mes :P
Doncs com dius, en aquestes guerres, que ben mirat són sempre absurdes, la democracia no tenia cabuda. Conquerir terres i terres i vessar la sang que fes falta per obtenir més i més poder.
Malgrat tot, tenim sort de poder viure en els temps que vivim on hi ha democracia, pero sobretot pau a la nostra terra.
Una abraçada!
gràcies Nits! abraçada!
ResponEliminajeje, aquest Tigre, a més de ser un adelantat al seu temps, els té ben posats XDD M'ha fet riure una estona, felicitats!!
ResponEliminaMolt divertit!!!!!!!! El Tigre és una mica fatxenda!!! Pobre Xa!! xDDD
ResponElimina