Ad'art ha engegat un projecte de creació literària ,col.lectiu ( termini fins 1 d'abril) i demana un text de 100 mots .Heus aquí el meu:Et vaig veure al cafè... no recordo el nom però no té cap importància. Tu estaves prenent-te un te en una tauleta del racó. Jo, un tallat descafeïnat ...enfilada dalt d'un tamboret a la barra...et mirava de reüll i ,de tan en tant ,la teva mirada coincidia amb la meva.
Et vaig veure al cafè i em vaig beure d'un glop totes les teves paraules, les que em vas dir, les que et vas guardar....ja asseguts, assegudes, els esguards i les mirades....fit a fit ...la dolçor i la descoberta d'un altre jo que era tu i va esdevenir un nosaltres.
M'agrada moooolt!! És molt maco això d'"un altre jo que era tu i va esdevenir un nosaltres" :-))
ResponEliminaAra vaig a veure de què va el joc, que he llegit el relat sense mirar l'enllaç :-)
Molt bonic!
ResponEliminaJo ja he participat també!
Hi ha llocs on els encontres es recorden d'una manera especial.
ResponEliminaMolt ben sintetitzat, Elvira. Crec que no és gens fàcil.
Què bonic!, els relats curts, són força complicats. Hi ha moments que valen una eternitat, acabes de descriure`n un.
ResponEliminaM'agrada el teu relat...
ResponEliminabon relat, Elvira! Intens!
ResponElimina:)
Mira, m'agrada... Sempre que parlis de mi en part, perquè bé, molta gent se'n riu de mi, perquè sóc l'home del té I bé, ja és gairabé una broma eterna...
ResponEliminaMolt bonic, perquè bé, també fa somniar una miqueta... I si algú sent això prenent un tallat, i veient un noi amb un te? Segur que si, encara que sigui algú entgre mil, perquè sinó la vida ja no seria vida...
Una abraçada molt forta elvira.
D'un glop m'he llegit el teu relat i m'ha agradat!
ResponEliminapets o nassos
Hola!!
ResponEliminaHe posat un comentari tan ple de punts suspensius a cal P-cfacsbc2v que m'he recordat de tu i te l'he dedicat jejejeje :-)))
http://friccions.blogspot.com/2010/03/fil.html
M'ha agradat molt.
ResponEliminaSon complicats de fer els relats curts, sobre un tema concret i a més de 100 paraules màxim. Buuf! Bona feina. Jo em quedo amb aquest fragment:
ResponElimina"em vaig beure d'un glop totes les teves paraules, les que em vas dir, les que et vas guardar"
M'agrada em fa pensar en situacions de la meva vida.
La vida en un cafè, com si res...
ResponElimina:)
Moltes gràcies Assumpta, mar, pilar, estonetes, mari, fanal blau,Alexandre l'home del te així eres tu? una abraçada!, gràcies lolita lagarto, Assumpta ja hi vaig passar per casa pese..., gràcies Kweilan, Nits , Joana...
ResponEliminaJejeje ja t'hi vaig veure ;-))
ResponEliminaUn relat curt i intens, m'ha encantat aquests dies el recorregut pels cafès diversos. Molt bonic, Elvira!
ResponEliminaGràcies Carme! ben tornada!
ResponEliminaEl que dóna de si una cafeteria, poques paraules i un bon final.
ResponElimina