Paisos Catalans

dimarts, 30 de març del 2010

Et vaig veure al cafè...

Ad'art ha engegat un projecte de creació literària ,col.lectiu ( termini fins 1 d'abril) i demana un text de 100 mots .Heus aquí el meu:

Et vaig veure al cafè... no recordo el nom però no té cap importància. Tu estaves prenent-te un te en una tauleta del racó. Jo, un tallat descafeïnat ...enfilada dalt d'un tamboret a la barra...et mirava de reüll i ,de tan en tant ,la teva mirada coincidia amb la meva.

Et vaig veure al cafè i em vaig beure d'un glop totes les teves paraules, les que em vas dir, les que et vas guardar....ja asseguts, assegudes, els esguards i les mirades....fit a fit ...la dolçor i la descoberta d'un altre jo que era tu i va esdevenir un nosaltres.





17 comentaris:

  1. M'agrada moooolt!! És molt maco això d'"un altre jo que era tu i va esdevenir un nosaltres" :-))

    Ara vaig a veure de què va el joc, que he llegit el relat sense mirar l'enllaç :-)

    ResponElimina
  2. Molt bonic!
    Jo ja he participat també!

    ResponElimina
  3. Hi ha llocs on els encontres es recorden d'una manera especial.
    Molt ben sintetitzat, Elvira. Crec que no és gens fàcil.

    ResponElimina
  4. Què bonic!, els relats curts, són força complicats. Hi ha moments que valen una eternitat, acabes de descriure`n un.

    ResponElimina
  5. Mira, m'agrada... Sempre que parlis de mi en part, perquè bé, molta gent se'n riu de mi, perquè sóc l'home del té I bé, ja és gairabé una broma eterna...

    Molt bonic, perquè bé, també fa somniar una miqueta... I si algú sent això prenent un tallat, i veient un noi amb un te? Segur que si, encara que sigui algú entgre mil, perquè sinó la vida ja no seria vida...

    Una abraçada molt forta elvira.

    ResponElimina
  6. D'un glop m'he llegit el teu relat i m'ha agradat!
    pets o nassos

    ResponElimina
  7. Hola!!

    He posat un comentari tan ple de punts suspensius a cal P-cfacsbc2v que m'he recordat de tu i te l'he dedicat jejejeje :-)))

    http://friccions.blogspot.com/2010/03/fil.html

    ResponElimina
  8. Son complicats de fer els relats curts, sobre un tema concret i a més de 100 paraules màxim. Buuf! Bona feina. Jo em quedo amb aquest fragment:

    "em vaig beure d'un glop totes les teves paraules, les que em vas dir, les que et vas guardar"

    M'agrada em fa pensar en situacions de la meva vida.

    ResponElimina
  9. La vida en un cafè, com si res...
    :)

    ResponElimina
  10. Moltes gràcies Assumpta, mar, pilar, estonetes, mari, fanal blau,Alexandre l'home del te així eres tu? una abraçada!, gràcies lolita lagarto, Assumpta ja hi vaig passar per casa pese..., gràcies Kweilan, Nits , Joana...

    ResponElimina
  11. Un relat curt i intens, m'ha encantat aquests dies el recorregut pels cafès diversos. Molt bonic, Elvira!

    ResponElimina
  12. El que dóna de si una cafeteria, poques paraules i un bon final.

    ResponElimina

benvinguts comentaris