Ara fa un any vaig escriure això I crec que avui mateix ,sota aquest cel blanquinós com l'escuma d'un got de llet, un cel de neu, també ho podria escriure. Potser la nostàlgia és jeure nua amb els cabells deixats anar i sostenir amb la mà esquerra un lloro amb les ales esteses picotejant-te els dits....Amb l'ambient hivernal que torna a ensenyar les dents ,seria prou gosadia posar-se en aquesta tessitura, és clar que si pogués traspassar la barrera de les dimensions i entrar dins el quadre de Courbet...canviaria el lloro per un gatet o un cadell de gos....les aus no em fan gaire el pes, i menys els lloros i tots els seus parents ( cal dir que mitja Barcelona està colonitzada per lloros i cotorres que es disputen l'espai amb coloms, gavines i altres espècimens voladors) ...tanta grisor, tants pocs dies de sol i claror m'enterboleixen els ànims i el cervell ....per això, crec, em surten aquests escrits sense espurna, una mica poca-soltes, un xic avorridots...I ni la dona que sosté el lloro em treu del meu capteniment hivernal.... tinc moltes ganes que arribi ja la primavera...que arribi ja d'una vegada ( no crec que porti més pluja de la que encara estem patint).....i tornant al quadre...allò que diuen: qui no té feina el gat pentina....ella sostenia un lloro i tampoc s'havia pentinat.
Jo ho sento, eh, però per tots aquells que sospireu per la primavera i l'estiu, dir-vos que després us queixareu de la calor infernal que patirem. No tingueu tanta pressa per arribar-hi.
ResponEliminaNi sense espurna, ni poca-soltes, ni avorridots...nostàlgics, com bé dius.
ResponEliminaPerò deu ser aquest estar a les escorrialles de l'hivern, que amb un dia gèlid com el d'avui, no sembla que estigui fent les darreres passejades. I tots comencem a sentir la necessitat d'una treva que doni pas a bescanviar el fred, per una sensació de calidesa.
I és que de vegades el temps, se'n ressent al cos i a l'ànima.
Ànims que d'aquí a no res...la primavera!
però els dies grissos com avui també tenen un encant, quan estàs a casa, descansant, calenteta i acariciant el gat,... tb s'hi està bé a l'hivern. Això si, uns dies de sol, ja ens anirien bé! però no podem fer-hi res. Només buscar el cantyó més positiu possible.
ResponEliminaJo no sospiro perquè arribi la primavera que -vulgui o no vulgui, arribarà... i després l'angoixant estiu- jo tan sols voldria un hivern bonic, un hivern fresquet -com ha de ser- però sense aquesta pluja dia rere dia... i una altre vegada... i més pluja... i més grisor :-((
ResponEliminaJa saps que amb això farem una "Associació", Elvira ;-) "No volem més de dos dias de pluja per setmana, la resta de dies, sol" :-)
En tot cas, i com diu la Rits, tan sols podem fer una cosa... mirar de buscar-hi algun cantó positiu (mirem-ho bé, que el deu tenir! jajaja) :-))
A mi el que m'agrada (crec que ho he dit molt s cops...) és el canvi d'estacions. No en sabria triar una que m'agradi més que una altra. Totes m'agraden i totes tenen la part positiva. Aquest hivern una mic a llarg i insistent, això sí, però com diu la rits, a buscar-li elk bon costat... ara ... si fa molt fred millor no posar-se massa a pèl, que a sobre agafarem una pulmonia! :)
ResponEliminaHola,
ResponEliminam'agrada molt el teu estil. Escrius amb una punta de naturalitat sorprenent. Et seguiré llegint!
Els dies de pluja llegint els teus apunts passen millor. Bona setmana!
ResponEliminaCrec que cal intentar dusfrutar totes les estacions i fugir de patirles.
ResponEliminaXexu prometo no queixar-me quan faci calor...però segur que m'acabaré queixant je je no sé a mi l'hivern ja m'està bé el que no m'agrada és tanta grisor i tanta pluja...què ja n'hi ha prou!
ResponEliminaGràcies fanal per la teva comprensió...el que vull és color!
( ja he vist que al teu bloc hi ha un munt de colors per cada dia)
Sí rits però potem un munt de dies grisos...
Assumpta fet! associació tipes i tips de pluja ATITDEP...però em sembla que podem pactar només un dia de pluja a la setmana!
Carme m'ha fet riure el teu comentari...no sortiré pas a pèl com la dona del lloro! si a mi també m'agrada l'hivern! i les altres estacions de l'any! però és que amb tants i tant dies grisos que portem ja en tinc prou..la primavera almenys en aparença almenys sembla sinònim de llum i de coloraines!
Gràcies Virgínia! ets molt amable.
Kweilan tu també ets un sol! veus una mica de llum almenys! moltes gràcies! i bona setmana!
Ai Striper no havia vist el teu comentari perquè ens hem creuat...fugirem de patir-les a veure..gràcies!
ResponEliminaLes teves descripcions m'enganxen...
ResponEliminaSí, sí, un dia de pluja millor... els dos dies és el màxim negociable (en casos de perill de sequera i tal, però res més) :-))
ResponEliminaEi Assumpta a més demanem danys i perjudicis pels dies de pluja de més d'enguany..què et sembla?
ResponEliminaUi Maria moltes gràcies
ResponEliminaTot té el seu moment i el seu color, Elvira. Què diran les persones amb al-lèrgies a la primavera? ^_^
ResponEliminaPel que fa a mi, ho passaré fatal a l'estiu, però com va dir el poeta: Tota passa i tot queda. I com va dir l'altre poeta: Mai plou al gust de tothom.