Lladre de mots m'he enfilat dalt una teulada nevada de poesia i dels flocs n'he tret un robatori ,un tros del bloc zero-zer-o-zer-o-no-ser
I segueixo:
Ja no es mou,
el far,
punt de llum
en la mar,
corba d'amor
tros d'arc
de radi pur
amant silent
de l'ona muda
que quieta
s'ha fos.
La mar respira.
Espero que no li sàpiga greu l'apropiació indeguda
Compartir poesia és un plaer...i més quan la mar respira.
ResponEliminaSegur que no...però sempre queda el dubte...de si dubto...
Bona nit, Elvira.
:)
A mi em sembla un robatori molt apropiat i una continuació fantàstica. Com diu la fanalet, és un plaer compartir, sempre.
ResponEliminaBon dia, Elvira!
La poesia es qui la gaudeix i leigeix no del que la escriu.
ResponEliminaQue nevi, que nevi molt i com un mag converteixis la neu en poesia (mirarem de deixar flocs a la teulada)...
ResponEliminaEls mots s'han de trobar, robar, probar, transformar, que rodin les paraules !!
Gràcies per continuar..... ha estat un bon regal , et robo molt especialment -la mar respira-
Això no són robatoris ;-) són experiències compartides!! :-)
ResponEliminaTrobo que complementes molt bé, amb les teves paraules, les del poema "robat".
ResponEliminaCom poden viure el mar i el far sense abraçar-se?
Gràcies, Elvira.
Que tots els robatoris siguin com aquests! Perquè, a més, ens sentim recompensats tots... ;)
ResponEliminaM'han encantat aquests versos compartits per la pau que també es respira.
ResponEliminaSi has de fer coses tan belles, ja pots robar, ja.
ResponEliminaPreciós.
Una abraçada
gràcies fanal blau, Carme,striper, ei lolita lagarto, Assumpta, Pilar, joanfer,kweilan, Tonina ...celebro que us agradi el meu "robatori" o poesia compartida
ResponEliminaAquesta poesia compartida és molt bonica. per fi la mar respira, hi ha unpunt de llum, d'esperança.
ResponEliminaGràcies MartaPs!
ResponElimina