Paisos Catalans

dijous, 11 de març del 2010

Recordatori

El que vaig escriure fa un any recordant tragèdia 11 març 2004

8 comentaris:

  1. un poema preciós, el de l'anterior post.
    I si, avui un dia a recordar. Recordo exactament les hores del matí, certes reaccions de companys, certa incredulitat i el munt de dolor que es va fer present.

    I ja fa 6 anys.

    ResponElimina
  2. gràcies rits, el temps passa molt de pressa crec queval la pena no oblidar segons quines coses

    ResponElimina
  3. Un bon poema hi ha coses que se han de superar pero no oblidar.

    ResponElimina
  4. La lluita contra l'oblit, qualsevol oblit, s'hauria de fer dia a dia. És una manera d'evitar que es repeteixi el que mai hauria d'haver passat.
    Gràcies pel recordatori, Elvira.

    ResponElimina
  5. gràcies striper, Pilar...seguirem lluitant contra l'oblit

    ResponElimina
  6. elvira,

    jo ahir també me'n vaig recordar; el dia de l'atemptat estava a la feina i quan vam començar a escoltar les notícies em van esfereir i em van enrabiar amb un món que, moltes vegades, no acabo d'entendre. A més, tenia un germà, que vivia a Madrid i que per una d'aquelles coses -aquell dia- va canviar la ruta i no va anar a Atocha.
    Em costa entendre qualsevol imposició de la violència, i espero que no se'm posi mai la pell gruixuda per a fer-me insensible.
    Gràcies per procurar que no ens en oblidem, també intentant que un altre món és possible.

    ResponElimina
  7. Uf quina sort que el teu germà canviés de ruta! quina angoixa oi? gràcies fanal blau!

    ResponElimina
  8. Cinc anys. Com passa el temps.... però per molt que passi mai no el podrem oblidar (ni volem) aquell fatídic 11 de març. Esperem que mai més, mai més es puguin repetir uns fets com aquests.

    ResponElimina

benvinguts comentaris