Quin posat de entremaliadura! de qui se sap bella i atractiva, esclava i senyora de la seva sensualitat.....un gest de cap magnific i els cabells voleiant triomfadors mentre de sobte apareix per la porta tot el pes del passat amarg...de la renúncia d'un caduc amor enterbolit per la vida i la contradicció....
En uns segons la teva mirada transita pels carrers de la memòria i tota tu canvies de color...del vermell de la passió al gris de l'ametlla amarga, aquella que et deixa aquell regust acre a la gola i els ulls i la boca i la cara ho diuen tot sense que hagis de dir res més que el que ja pronuncies amb el gest...amb la lluïssor de l'esguard, amb el dibuix dels llavis i el teu cos que transmet flames de foc viu i carbó encès amb unes gotes de tristor....Gilda. Tot un símbol. La força de la gestualitat. La sensualitat mítica d'una època en negre que vas pintar de tots els colors dels somnis....per aquells que només tenien els somnis per esperonar-se les il.lusions.
moltes gràcies pel text
ResponEliminaPreciosa descripció d'un moment d'intensitat!
ResponEliminaTots els sentits deixats anar en la descripció d'un moment irrepetible.
ResponEliminaTé raó Carme, la descripció que has fet és preciosa.
Del tot d'acord amb elles! :)
ResponEliminaUna descripció realment genial!!
ResponEliminaUna descripció fantàstica!I bon diumenge!
ResponEliminaMolt bo!! Et fixes en el canvi de la seva expressió que és absolutament ben fet ;-))
ResponEliminaCrec que amb encert, intueixes la seva part de nena entremaliada i fins i tot més vulnerable, sota el posat de “femme fatal”. Felicitats pel relat.
ResponEliminaRealment perfecte la descripció!
ResponEliminaMolt bó el texte.. Enhorabona!
Bona setmana!!!
Una pel·lícula en blanc i negre que va arribar a aquest país en una època gris, però que hi va donar moltes pinzellades de color.
ResponEliminaL'enhorabona pel text !
Moltíssimes gràcies pels vostres comentaris!
ResponEliminaLa força de la gestualitat, en aquest cas difícilment recordarem què deien, però la imatge resta amb força. Malgrat el blanc i negre els colors emergeixen.
ResponEliminagràcies Rafel!
ResponElimina