VIII
Que furioses
sento córrer les aigües
del nostre amor, oh!
quan vinc a tu pel frèvol
pontet d'una carícia!
XIII
EUGÈNIA
Diré llimones,
pomes rosades, roses,
sal i petxines,
i es pensaran que passes
entre els jardins i l'ona.
XVII
Dóna ta força
i tos somnis per somnis
i força, crema-hi,
lluita-hi: no, no escolleixis
entre el vent i la flama.
XXV
Tota la vida
et veuré com sorgires
de tu mateixa,
nua i nova com l'alba
i vera com un somni.
XXVII
Una sorpresa
de vent omple els baladres
ardents, que frisen
un instant, com les sedes
d'una dansa enganyosa.
3 comentaris:
Preciosos els poemes, talment com les fotografies amb les què els acompanyes. Un preciós regal.
Gràcies.
a mi també m'han encantat aquests versos!
gràcies per descobrir-me'ls!
petons!
Elvira, ja t'he apuntat a la llista de blogs que s'han afegit a l'homenatge a Carles Riba.
La cosa és tan senzilla com això: poques normes i moltes ganes de compartir coneixements i experiències a partir del que cadascú fa normalment en el seu blog.
Publica un comentari