El 20 de juliol de 1969 jo tenia 10 anys. La tele era un objecte fascinant ( tot i que parlava en una llengua que no era la meva) sobretot per una criatura de la meva edat . Aquell dia la tele em va captivar amb un espectacle totalment fora de l'abast de la meva capacitat de comprensió astronòmica: vaig veure que un paio entaforat dins un vestit espacial es passejava per la lluna ....si per la lluna! Per mi allò del coet i tot plegat va ser al·lucinant...encara que em va decebre que no el sortissin a rebre uns quants "marcians", perdó : selenites.
I ja han passat 40 anys.
I ja han passat 40 anys.
I resulta que Jules Verne, el segle XIX, ja va escriure sobre aquesta possibilitat d'arribar a la lluna. Un altre visionari fou el cineasta Mèlies que el 1902 va crear la pel.licula Viatge a la lluna , parcialment inspirada en el llibre de Verne: De la terra a la lluna (1865) i en un altre de H.G. Wells Els primers homes a la lluna (1901).
Confesso que de Verne precisament aquest no me'l vaig llegir i de HG Wells en vaig "veure "alguns dels seus llibres adaptats al cine....però ai ! el noiet aquell anomenat Tintin si que me'l vaig llegir ( els primers Tintin eren herència d'un cosí meu que ja es considerava massa gran per llegir-los). Objectiu: la Lluna i Hem passejat per la lluna ( 1953, 1954 respectivament) Tingueu en compte que era infant llavors. Sempre vaig comparar el munt de coses interessants que els passaven al Tintin i als seus amics a la lluna amb el trist passeig de l'Amstron , en blanc i negre sobre aquella lluna ....per molt emocionant que fos mirar-ho a la tele.
Jo ja en tenia 17, d'anys...i acabàvem de canviar-nos de casa. Va ser tot plegat molt emocionant, me'n recordo molt i molt bé.
ResponEliminaelvira,
ResponEliminam'he pres la llicència d'afegir al post les teves paraules...
jo estava aprop d'estrenar-ne els sis, però me'n recordo. Vam anar a casa els veïns a veure-ho en aquell aparell fascinant!
bon vint!
paraula de comprovació (calit)