Paisos Catalans

dilluns, 13 de juliol de 2009

INVOCACIÓ ALS POETES Clementina Arderiu



Aquest és un poema de Clementina Arderiu, la dona de Carles Riba. Ella el va sobreviure uns quants anys ja que va morir el 1976, quinze anys més tard que el seu marit. Durant uns dos anys no va poder escriure res i aquest poema invoca als poetes i entre ells hi ha en Carles el seu marit mort feia ja tres anys. El net Pau Riba ha musicat alguns poemes de la seva àvia.

Josep Carner, Blai, Rosselló,
Salvador Espriu per valedor,
potser algun altre…
doneu-me un toc en el meu vers,
poseu-hi foc i un dring divers
de com solia.

Darrerament, quan he cantat,
un vent molt àcid m'ha rondat
ben a la vora
i m'ha dreçat tot el cabell
mentre els meus ulls veien vermell:
la boca en cendra.

Ara no vull sinó fugir
que ja presento aquell coixí
on he d'asseure'm!
Vull caminar, vull admirar,
que el món és ple i un Déu hi ha.
Que pugui valdre'm!

L'esquena dreta i tant-se-val:
vull la vellor passar per alt.
Tot el que em resta
ho posaré dins un farcell
petit; només el record d'ell
al bastó em posi.

És folla, riu, dirà la gent.
I tu estaràs, Carles, content,
que així em volies.
Demano un toc, demano un dring,
només pensant en tu ja els tinc:
ja sóc una altra.

Taral•lejant i follejant
donaré encara més d'un cant
al sol i a l'alba.
El meu poeta m'ha valgut,
que no per sempre l'he perdut,
que el tinc a l'ànima.

1962

1 comentari:

  1. BoneS Elvira!

    Abans de res bones vacances i gràcies per al teu comentari.

    L'associació d'alumnes del ferran tallada estarà dins d'aquesta nova associació totalment oberta al barri del carmel associació de joves del carmel futur del barri!

    Fins aviat

    ResponElimina