Paisos Catalans

diumenge, 12 de juliol del 2009

CARLES RIBA; Elegia Segona


ELEGIA SEGONA

Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria,
tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent:
pel teu record, que em dreça, feliç de sal exaltada,
amb el teu marbre absolut, noble i antic jo com ell.
Temple mutilat, desdenyós de les altres columnes
que en el fons del teu salt, sota l'onada rient,
dormen l'eternitat! Tu vetlles, blanc a l'altura,
pel mariner, que per tu veu ben girat el seu rumb;
per l'embriac del teu nom, que a través de la nua garriga
ve a cercar-te, extrem com la certesa dels déus;
per l'exiliat que entre arbredes fosques t'albira
súbitament, oh precís, oh fantasmal! i coneix
per ta força la força que el salva als cops de fortuna,
ric del que ha donat, i en sa ruïna tan pur.

(Elegies de Bierville)

Si voleu llegir més coses en el bloc següent hi trobareu un excel.lent post dedicat a Carles Riba:


http://lexicografia.blogspot.com/2009/07/carles-riba-i-pompeu-fabra.html

3 comentaris:

  1. Elvira,

    en vpamies m'ha fet arribar aquí...
    i m'he quedat bocabadada...
    Passaré sovint, segur!

    ResponElimina
  2. Moltes gràcies!!!! bocabadada? perquè? Ei gràcies a tu per enllaçar el meu bloc!!!

    ResponElimina
  3. Merci per l'adjectiu i gràcies per apuntar-t'hi.

    Salut i versos!

    ResponElimina

benvinguts comentaris