VIII
Que furioses
sento córrer les aigües
del nostre amor, oh!
quan vinc a tu pel frèvol
pontet d'una carícia!
XIII
EUGÈNIA
Diré llimones,
pomes rosades, roses,
sal i petxines,
i es pensaran que passes
entre els jardins i l'ona.
XVII
Dóna ta força
i tos somnis per somnis
i força, crema-hi,
lluita-hi: no, no escolleixis
entre el vent i la flama.
XXV
Tota la vida
et veuré com sorgires
de tu mateixa,
nua i nova com l'alba
i vera com un somni.
XXVII
Una sorpresa
de vent omple els baladres
ardents, que frisen
un instant, com les sedes
d'una dansa enganyosa.
Preciosos els poemes, talment com les fotografies amb les què els acompanyes. Un preciós regal.
ResponEliminaGràcies.
a mi també m'han encantat aquests versos!
ResponEliminagràcies per descobrir-me'ls!
petons!
Elvira, ja t'he apuntat a la llista de blogs que s'han afegit a l'homenatge a Carles Riba.
ResponEliminaLa cosa és tan senzilla com això: poques normes i moltes ganes de compartir coneixements i experiències a partir del que cadascú fa normalment en el seu blog.