Sàndor Màrai
Els Rebels de Sandor Marai.
Per fi m'estic ja cruspint, llegint amb voracitat i fruïció els llibres que tenia pendents i en possessió a casa, esperant-me, ells també delerosos de ser llegits. No és, ni de bon tros la novel·la que mes m'ha agradat d'aquest autor. Però la literatura traspua en cada paraula, en cada frase...i en el trepidant intens final . Aquesta novel·la és part d'un cicle de sis novel·les . Va ser escrita cap el 1930 i traduïda i publicada en castellà el 1931.
Us deixo amb un fragment de les pròpies paraules que l'autor va escriure a tall d'introducció el 1988. “ (...) Ara que es publica una nova edició d'aquest cicle novel·lístic complet, potser és oportú fer saber al lector quina fou la veritable intenció de l'escriptor. Els Rebels i Els Gelosos van aparèixer la dècada precedent a la Segona Guerra Mundial, quan el cataclisme de la Primera encara es manifestava en la consciència dels contemporanis a través de sotragades de rèplica.(....)
Mentre rellegia el text, de vegades em semblava com si bona part dels fenòmens immediatament anteriors a la Segona Guerra Mundial que vaig anotar s'ajustessin parcialment o total al període ulterior.(...) La vida és acció i l'acció és independent de la influència de l'esperit . Dels daus del canvi permanent l'escriptor en pot compondre un mosaic que en acabat faci un efecte tal com si “hagués previst” els símptomes de l'època . Tanmateix, les utopies sempre queden darrere de la realitat.(...) Les disfresses i els emblemes han anat mudant al llarg dels últims cinquanta anys, però se n'ha mantingut la trama: la dictadura. Règims que escanyen l'expressió franca del pensament i de la lliure empresa, i adesiara provoquen guerres amb què esperen defugir els problemes, tant els interns com els externs.”
Sàndor Màrai es va suïcidar d'un tret d'escopeta el 1989 ( no va poder viure la Caiguda del Mur de Berlín, em penso que li hauria donat alguna esperança). Marai s'autodefinia com un burgès , i en les seves novel.les retrata fidelment el món de la burgesia, una burgesia noble, culta i de refinades maneres que va construir ciutats, va crear escoles, periòdics, i va presenciar la caiguda i desfeta d'una Europa, i d'un món que es va començar a ensorrar amb la Primera Guerra Mundial i va seguir anorreant-se amb la Segona Guerra Mundial. Per cert que als 17 anys, va ser mobilitzat i va anar al front (1917) Als 34 anys Marai era un periodista de renom i un ja conegut escriptor...havia viatjat molt i vist moltes situacions, molts canvis,moltes desfetes.
Els Rebels , ens mostra la decadència moral d'uns joves adolescents en un poblet d'Hongria gairebé orfe d'adults. Els pares eren al front, lluitant en la Primera Guerra Mundial. Aquests companys que han acabat el Batxillerat formen un grup estrany unit per raons soterrades i invisibles que els van embolcallant d'un tel prim com una gasa fins quedar atrapats i perduts en una teranyina de la qual ja no podran sortir.
Sándor Márai, és un escriptor que a mi m'agrada molt... he llegit uns quants llibres d'ell, però no pas aquest que comentes. Ara fa temps que no me'n compro cap, d'ell hauré de tornar-hi... que encara me'n falten.
ResponEliminaElvira, ahir vaig copiar-me uns baladres que tenies uns quants posts més avall ... un dia d'aquest quan hi hagi escrit quatre paraules... el posaré de post. Jo sempre dic que vaig robant dels blogs amics... si no et fa res.
No no en fa res Carme els baladres i el que vulguis
ResponEliminaAquesta novel.la la tindré en compte, la tinc per casa i després del què has escrit m'ha entrat el cuquet. Gràcies per aquesta recomanació.
ResponEliminaBon estiu i bones lectures, jo també aprofito per llegir tot allò què tinc pendent.
Bon estiu Tonina, jo encara estic per aquí
ResponElimina